Per tant, no és el mateix l’aigua que ve del riu, que la del mar, que la que bevem nosaltres, que la que ja hem utilitzat per dutxar-nos i va a les depuradores. Per aquest motiu, la podríem classificar segons: el consum, la localització, els minerals, el gust i l’acció de l’home.
1.Segons el consum:
- Potable: és aquella apte pel consum de les persones, és a dir, aquella que podem beure sense cap perill.
- No potable o bruta: són aquelles que no han passat per cap mena de tractament. Estan en estat natural y, per tant, no la podem consumir.
2. Segons la localització:
- De terra o superficial: és la que es troba a la zona superior del terra o a prop de la superfície, per exemple: un riu o un llac.
- Subterrània: són les aigües que es troben sota terra. Prové de les aigües superficials que filtren i alimenten els pous i les fonts naturals.
3. Segons els minerals:
- Dura: és aquella que conté una gran quantitat de minerals.
- Tova: és aquella que conté una baixa quantitat de minerals.
4. Segons el gust:
- Dolça: és l’aigua que presenta una baixa concentració de sal, com l’aigua del riu, els llacs…
- Salada: és l’aigua que presenta una alta concentració de sal, també anomenada aigua del mar.
5. Segons l‘acció de l’home:
- Residuals: són les aigües contaminades per les activitats de l’ésser humà provinents de cases, edificis comercials, fàbriques…
- Negres: és aigua que també està contaminada però de substàncies fecals (caca) i orina, procedents de deixalles orgàniques d’humans o animals.
- Grises: són les que provenen de l’ús domèstic, com la de netejar utensilis, rentar la roba… i pot ser reutilitzada.
La classe de 3r 