GRUP 4 – La classe de 3r

LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA

Publicado el 21 enero, 202021 enero, 2020 por Marta Poll

Entenem la contaminació de l’aigua com un problema local, és a dir, només del nostre territori, però realment s’estén molt més enllà dels nostres pobles, viles, ciutats o països.

L’aigua té una gran capacitat per dissoldre tot allò que li arriba, tot el que llencem a ella des de diferents vies com els vàters, les aixetes, els desaigües de les fàbriques… No discrimina les substàncies amb què es barreja, amb tot ho fa, excepte quan són líquids semblants als olis. Per això es contamina tan fàcilment amb tota mena de compostos! Com a conseqüència acaba afectant la qualitat dels ecosistemes i la salut dels organismes, siguin aquàtics o no, ja que l’aigua està en constant circulació i moviment pel planeta.

L’aigua és el principal vehicle de transport global que escampa, per tot arreu, els contaminants que duu dissolts o en suspensió.

L’abocament continuat d’elements i compostos contaminants durant dècades i dècades ha embrutat i contaminat els llacs, rius, aigües subterrànies i marines. Els contaminants transportats per l’aigua, amb el temps, s’han anat acumulant al sòl (el terra) i als ecosistemes. Amb el cicle natural, l’aigua s’evapora i retorna neta, però els contaminants es queden.

EL CONSUM D’AIGUA A ESPANYA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

A Espanya l’agricultura de regadiu és la principal consumidora d’aigua, seguida de lluny pel sector industrial (fàbriques) i energètic, i pel consum domèstic. Aquests usos, si no els fem de manera adequada, poden ser molt perjudicials per al medi ambient.

Principalment a conseqüència de l’activitat humana, el que majoritàriament passa és que l’aigua es pot veure alterada, posant en perill la seva utilització posterior. Ja que una vegada l’hem utilitzat nosaltres, després de passar per una depuració, es pot tornar a utilitzar per a alguna altra cosa. Ara bé, si no fem un bon ús i l’embrutem massa, tot i que la podem depurar, després no es pot tornar a utilitzar i es torna al mar.

Perquè utilitzem l’aigua?

Obtenció d’aigua potable.
Sanejament.
Agricultura i ramaderia.
Processos industrials.
Generació d’energia elèctrica.
Activitat minera.
Oci (pesca, esports nàutics, etc.)
Extinció d’incendis
Com a via de comunicació.
Com a part de la bellesa dels paisatges naturals creats per l’ésser humà.

Si fem una mirada a la resta del món, us adjunto unes imatges on es mostren gràfics sobre el consum a escala de ciutats europees i països del món:

GRUP 4, Repartiment de l'aigua en el món

REPARTIMENT DE L’AIGUA EN EL MÓN

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

La major part de la superfície terrestre està coberta d’aigua. Sí, sí, d’aigua i no de terra! A més, gairebé tota ella és salada, no dolça! Un 97% de l’aigua és salada i només un 3% és dolça. Però on trobem una o l’altre?

On trobem l’aigua dolça?

Els rius, que són corrents d’aigua; i als llacs, que són masses d’aigua envoltades de terra.
Al Pol Nord i al Pol Sud, i als cims de les muntanyes en forma de gel i de neu.
Als núvols i a la boira.
També hi ha aigua dolça acumulada sota el sòl que prové de la pluja i que penetra en el terreny (aqüífers)

La major part de l’aigua que utilitzem i consumim és d’origen subterrani.

On trobem l’aigua salada?

Els oceans són grans masses d’aigua que separen els continents.
Els mars són masses d’aigua més petites que els oceans.

L’aigua és un element vital per a la nostra existència, però, tot i això, com us podeu imaginar, no totes les persones del món hi tenim el mateix excés, sinó que, en aquests moments, el repartiment de l’aigua en el món és molt desigual:

S’estima que només el 60% de la població mundial té accés a l’aigua potable, i els motius més importants són els costos econòmics, és a dir, els diners.

Com ja sabeu, l’aigua que agafem de la natura no ens la podem beure directament, sinó que ha de passar per un seguit de processos per poder netejar-la i fer-la consumible. Aquesta tecnologia dissenyada i utilitzada com la potabilització, la dessalinització i el transport, ens permeten generar, transportar i emmagatzemar aigua de qualitat a qualsevol part del món. Per aquest motiu, la seva limitació real és el preu de totes aquestes màquines i processos, fent que certs països pobres no puguin accedir.

Les regions amb menys accés a l’aigua potable són:

Les illes del Pacífic, on un 48% de la població no té accés.
L’Àfrica Subsahariana, on és un 42%.
A l’Àsia oscil·la entre el 12% a l’Àsia occidental i fins a un 22% a l’Àsia oriental.

Per tant, uns 674 milions de persones en el món, és a dir, ⅔ parts de la població mundial, no disposen d’accés a l’aigua potable.

A més, cal tenir en compte que estem sobreexplotant els recursos superficials, com els rius i els llacs, i també s’estan esgotant a marxes forçades les reserves subterrànies, i és que la quantitat d’aigua que s’extreu dels aqüífers supera a la que es renova de manera natural. El cicle de l’aigua no dóna l’abast!

Els tipus d'aigua, GRUP 4

ELS TIPUS D’AIGUA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

Per tant, no és el mateix l’aigua que ve del riu, que la del mar, que la que bevem nosaltres, que la que ja hem utilitzat per dutxar-nos i va a les depuradores. Per aquest motiu, la podríem classificar segons: el consum, la localització, els minerals, el gust i l’acció de l’home.

1.Segons el consum:

Potable: és aquella apte pel consum de les persones, és a dir, aquella que podem beure sense cap perill.
No potable o bruta: són aquelles que no han passat per cap mena de tractament. Estan en estat natural y, per tant, no la podem consumir.

2. Segons la localització:

De terra o superficial: és la que es troba a la zona superior del terra o a prop de la superfície, per exemple: un riu o un llac.
Subterrània: són les aigües que es troben sota terra. Prové de les aigües superficials que filtren i alimenten els pous i les fonts naturals.

3. Segons els minerals:

Dura: és aquella que conté una gran quantitat de minerals.
Tova: és aquella que conté una baixa quantitat de minerals.

4. Segons el gust:

Dolça: és l’aigua que presenta una baixa concentració de sal, com l’aigua del riu, els llacs…
Salada: és l’aigua que presenta una alta concentració de sal, també anomenada aigua del mar.

5. Segons l‘acció de l’home:

Residuals: són les aigües contaminades per les activitats de l’ésser humà provinents de cases, edificis comercials, fàbriques…
Negres: és aigua que també està contaminada però de substàncies fecals (caca) i orina, procedents de deixalles orgàniques d’humans o animals.
Grises: són les que provenen de l’ús domèstic, com la de netejar utensilis, rentar la roba… i pot ser reutilitzada.

El cicle urbà de l'aigua, GRUP 4

EL CICLE URBÀ DE L’AIGUA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

1.Abans que l’aigua arribi a casa, ha passat per un llarg camí i procés on l’han netejat i l’han potabilitzat perquè nosaltres la puguem consumir.

2.Aquesta aigua prové dels rius, dels llacs, dels aqüífers i, de vegades del mar. En aquest últim cas, abans de ser potabilitzada, cal dessalinitzar-la, ja que imagineu-vos si bavéssim aigua amb sal!

3.Després, s’emmagatzema i mitjançant una xarxa de canonades es distribueix per tot arreu on es necessita, com a les cases, els comerços o les fàbriques.

4.Una vegada l’hem utilitzada a casa, s’escola pels desaigües o les aigüeres de la dutxa, el vàter o la cuina. Aquestes aigües s’anomenen residuals, i van a parar a les clavegueres i recorren tota la ciutat per sota terra.

5.Les clavegueres porten l’aigua bruta de les cases i de les indústries fins a les plantes depuradores. Després, una part d’aquestes aigües es pot reciclar, per exemple, per a fonts ornamentals o per regar. La resta l’aigua, ja depurada, torna al mar i comença de nou el cicle.

*El nom dels elements de la imatge estan en castellà.

A continuació, us deixo un vídeo on us explica el procés de la depuració de l’aigua, una vegada ja l’hem utilitzat.