La classe de 3r

LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA

Publicado el 21 enero, 202021 enero, 2020 por Marta Poll

Entenem la contaminació de l’aigua com un problema local, és a dir, només del nostre territori, però realment s’estén molt més enllà dels nostres pobles, viles, ciutats o països.

L’aigua té una gran capacitat per dissoldre tot allò que li arriba, tot el que llencem a ella des de diferents vies com els vàters, les aixetes, els desaigües de les fàbriques… No discrimina les substàncies amb què es barreja, amb tot ho fa, excepte quan són líquids semblants als olis. Per això es contamina tan fàcilment amb tota mena de compostos! Com a conseqüència acaba afectant la qualitat dels ecosistemes i la salut dels organismes, siguin aquàtics o no, ja que l’aigua està en constant circulació i moviment pel planeta.

L’aigua és el principal vehicle de transport global que escampa, per tot arreu, els contaminants que duu dissolts o en suspensió.

L’abocament continuat d’elements i compostos contaminants durant dècades i dècades ha embrutat i contaminat els llacs, rius, aigües subterrànies i marines. Els contaminants transportats per l’aigua, amb el temps, s’han anat acumulant al sòl (el terra) i als ecosistemes. Amb el cicle natural, l’aigua s’evapora i retorna neta, però els contaminants es queden.

EL CONSUM D’AIGUA A ESPANYA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

A Espanya l’agricultura de regadiu és la principal consumidora d’aigua, seguida de lluny pel sector industrial (fàbriques) i energètic, i pel consum domèstic. Aquests usos, si no els fem de manera adequada, poden ser molt perjudicials per al medi ambient.

Principalment a conseqüència de l’activitat humana, el que majoritàriament passa és que l’aigua es pot veure alterada, posant en perill la seva utilització posterior. Ja que una vegada l’hem utilitzat nosaltres, després de passar per una depuració, es pot tornar a utilitzar per a alguna altra cosa. Ara bé, si no fem un bon ús i l’embrutem massa, tot i que la podem depurar, després no es pot tornar a utilitzar i es torna al mar.

Perquè utilitzem l’aigua?

Obtenció d’aigua potable.
Sanejament.
Agricultura i ramaderia.
Processos industrials.
Generació d’energia elèctrica.
Activitat minera.
Oci (pesca, esports nàutics, etc.)
Extinció d’incendis
Com a via de comunicació.
Com a part de la bellesa dels paisatges naturals creats per l’ésser humà.

Si fem una mirada a la resta del món, us adjunto unes imatges on es mostren gràfics sobre el consum a escala de ciutats europees i països del món:

GRUP 4, Repartiment de l'aigua en el món

REPARTIMENT DE L’AIGUA EN EL MÓN

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

La major part de la superfície terrestre està coberta d’aigua. Sí, sí, d’aigua i no de terra! A més, gairebé tota ella és salada, no dolça! Un 97% de l’aigua és salada i només un 3% és dolça. Però on trobem una o l’altre?

On trobem l’aigua dolça?

Els rius, que són corrents d’aigua; i als llacs, que són masses d’aigua envoltades de terra.
Al Pol Nord i al Pol Sud, i als cims de les muntanyes en forma de gel i de neu.
Als núvols i a la boira.
També hi ha aigua dolça acumulada sota el sòl que prové de la pluja i que penetra en el terreny (aqüífers)

La major part de l’aigua que utilitzem i consumim és d’origen subterrani.

On trobem l’aigua salada?

Els oceans són grans masses d’aigua que separen els continents.
Els mars són masses d’aigua més petites que els oceans.

L’aigua és un element vital per a la nostra existència, però, tot i això, com us podeu imaginar, no totes les persones del món hi tenim el mateix excés, sinó que, en aquests moments, el repartiment de l’aigua en el món és molt desigual:

S’estima que només el 60% de la població mundial té accés a l’aigua potable, i els motius més importants són els costos econòmics, és a dir, els diners.

Com ja sabeu, l’aigua que agafem de la natura no ens la podem beure directament, sinó que ha de passar per un seguit de processos per poder netejar-la i fer-la consumible. Aquesta tecnologia dissenyada i utilitzada com la potabilització, la dessalinització i el transport, ens permeten generar, transportar i emmagatzemar aigua de qualitat a qualsevol part del món. Per aquest motiu, la seva limitació real és el preu de totes aquestes màquines i processos, fent que certs països pobres no puguin accedir.

Les regions amb menys accés a l’aigua potable són:

Les illes del Pacífic, on un 48% de la població no té accés.
L’Àfrica Subsahariana, on és un 42%.
A l’Àsia oscil·la entre el 12% a l’Àsia occidental i fins a un 22% a l’Àsia oriental.

Per tant, uns 674 milions de persones en el món, és a dir, ⅔ parts de la població mundial, no disposen d’accés a l’aigua potable.

A més, cal tenir en compte que estem sobreexplotant els recursos superficials, com els rius i els llacs, i també s’estan esgotant a marxes forçades les reserves subterrànies, i és que la quantitat d’aigua que s’extreu dels aqüífers supera a la que es renova de manera natural. El cicle de l’aigua no dóna l’abast!

Els tipus d'aigua, GRUP 4

ELS TIPUS D’AIGUA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

Per tant, no és el mateix l’aigua que ve del riu, que la del mar, que la que bevem nosaltres, que la que ja hem utilitzat per dutxar-nos i va a les depuradores. Per aquest motiu, la podríem classificar segons: el consum, la localització, els minerals, el gust i l’acció de l’home.

1.Segons el consum:

Potable: és aquella apte pel consum de les persones, és a dir, aquella que podem beure sense cap perill.
No potable o bruta: són aquelles que no han passat per cap mena de tractament. Estan en estat natural y, per tant, no la podem consumir.

2. Segons la localització:

De terra o superficial: és la que es troba a la zona superior del terra o a prop de la superfície, per exemple: un riu o un llac.
Subterrània: són les aigües que es troben sota terra. Prové de les aigües superficials que filtren i alimenten els pous i les fonts naturals.

3. Segons els minerals:

Dura: és aquella que conté una gran quantitat de minerals.
Tova: és aquella que conté una baixa quantitat de minerals.

4. Segons el gust:

Dolça: és l’aigua que presenta una baixa concentració de sal, com l’aigua del riu, els llacs…
Salada: és l’aigua que presenta una alta concentració de sal, també anomenada aigua del mar.

5. Segons l‘acció de l’home:

Residuals: són les aigües contaminades per les activitats de l’ésser humà provinents de cases, edificis comercials, fàbriques…
Negres: és aigua que també està contaminada però de substàncies fecals (caca) i orina, procedents de deixalles orgàniques d’humans o animals.
Grises: són les que provenen de l’ús domèstic, com la de netejar utensilis, rentar la roba… i pot ser reutilitzada.

El cicle urbà de l'aigua, GRUP 4

EL CICLE URBÀ DE L’AIGUA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

1.Abans que l’aigua arribi a casa, ha passat per un llarg camí i procés on l’han netejat i l’han potabilitzat perquè nosaltres la puguem consumir.

2.Aquesta aigua prové dels rius, dels llacs, dels aqüífers i, de vegades del mar. En aquest últim cas, abans de ser potabilitzada, cal dessalinitzar-la, ja que imagineu-vos si bavéssim aigua amb sal!

3.Després, s’emmagatzema i mitjançant una xarxa de canonades es distribueix per tot arreu on es necessita, com a les cases, els comerços o les fàbriques.

4.Una vegada l’hem utilitzada a casa, s’escola pels desaigües o les aigüeres de la dutxa, el vàter o la cuina. Aquestes aigües s’anomenen residuals, i van a parar a les clavegueres i recorren tota la ciutat per sota terra.

5.Les clavegueres porten l’aigua bruta de les cases i de les indústries fins a les plantes depuradores. Després, una part d’aquestes aigües es pot reciclar, per exemple, per a fonts ornamentals o per regar. La resta l’aigua, ja depurada, torna al mar i comença de nou el cicle.

*El nom dels elements de la imatge estan en castellà.

A continuació, us deixo un vídeo on us explica el procés de la depuració de l’aigua, una vegada ja l’hem utilitzat.

GRUP 3, Procés de potabilització

PROCÉS DE POTABILITZACIÓ

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

Com ja sabeu, l’aigua és vital per a la nostra existència i la de tots els éssers humans. Ara bé, nosaltres no podem beure l’aigua directament de la natura, sinó que ha de passar per uns processos de neteja abans de ser distribuïda a les cases i consumida. Aquest procés té 7 passos:

Captació: és quan recullen l’aigua com ara dels rius, dels llacs o dels aqüífers, i la porten fins a la planta potabilitzadora.
Desbast: és on es filtra l’aigua per retirar els fragments sòlids de dimensions grans, com fulles, pals, pedres…, és a dir, que es veuen. A més, afegeixen una mica de clor per desinfectar-la.
Floculació: s’afegeixen una sèrie de productes químics per convertir els sòlids que queden i que són molt petits, en d’altres més grans que facilitaran el procés del tractament següent.
Decantació: en aquesta fase el que fan és disminuir la velocitat de l’aigua i així tots aquests sediments que encara queden i els han fet una mica més gran, cauen al fons del dipòsit i queden separats de la resta de l’aigua.
Filtració: fem passar l’aigua per uns filtres que tenen una sorra especial, que retenen les partícules més petites que queden.
Cloració: afegeixen clor a l’aigua per desinfectar-la i assegurar-se que no es faci malbé durant tot el camí que li queda fins a arribar a casa nostra.

*Els noms dels elements estan en castellà.

A continuació, visualitzeu aquest vídeo que us ajudarà a comprendre millor el procés de potabilització.

Els éssers vius i l'aigua, GRUP 2

ELS ÉSSERS VIUS I L’AIGUA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

La vida està lligada a l’aigua. De fet, allà va ser on es va originar la vida fa uns 3.600 milions d’anys! Per això, tots els éssers vius en depenen. L’aigua abunda als seus cossos, fins al punt que n’és la molècula més abundant, de la que hi ha més. És indiferent si es tracta d’un bacteri, d’un fong, d’una planta o d’un animal, allà està ella. Tant se val la mida de l’espècie, ella és present en tots ells entre el 60% i el 90%.

Els humans som un 70% d’aigua!, tot i que aquest percentatge va variant al llarg de la vida. Mentre que en els nadons superen el 75%, a l’edat adulta es va reduint fins al 65%. El fet que la pell se’ns vagi arrugant és per la pèrdua d’aigua.

Més de la meitat de l’aigua es troba a l’interior de les cèl·lules, que és una unitat molt petita que està present en tots els éssers vius. La resta, circula per la sang. Ara bé, no tots els òrgans tenen la mateixa quantitat d’aigua:

Els pulmons en tenen un 90%
A la sang hi ha 80%
En els músculs un 75%
Els ossos un 20%
El cervell el 95%

L’aigua és tan important pel nostre cos que si en perdem, ell, ràpid, ens ho fa saber:

Una pèrdua del 5% produeix mal de caps i problemes de concentració i memòria.
Una pèrdua superior al 10% causa efectes més greus que poden portar, fins i tot, a la mort.

La quantitat d’aigua del nostre cos sempre està equilibrada, ja que tota la que perdem durant el dia, a través dels excrements, l’orina, la suor i la respiració, la recuperem quan bevem aigua i mengem.

Les fruites i les verdures són uns dels aliments més saludables en aquest sentit, sobretot a l’estiu, ja que tenen un percentatge d’aigua molt elevat.

Els núvols, GRUP 2

ELS NÚVOLS

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

Com ja heu vist, els núvols estan formats per petites gotes d’aigua o cristalls de gel, que provenen dels mars, els oceans, els rius, etc. Ara bé, cal saber que no tots són iguals ni es troben a la mateixa distància de nosaltres, hi ha alguns que els tenim més a prop i d’altres que estan molt lluny. Existeixen quatre tipus principals, -estrats, cúmulus, nimbes i cirrus, i d’ells en sorgeixen molts d’altres.

Cirrus: són els núvols alts i fins. Estan formats per cristalls de gel.
Cúmulus: són núvols grans, esponjosos, com boles de cotó fluix. Estan a mitjana alçada. Si són grans i negres presagien pluges.
–estrats: són els núvols més baixos i són de color gris. Si estan molt a baix, és el que anomenem boira.
Nimbes: són núvols capaços de formar precipitacions.

Com ja us he comentat, d’aquests principals en sorgeixen altres. A continuació us adjunto un parell d’imatges on podeu veure alguns tipus de núvols i on estarien situats.

Els estats de l'aigua, GRUP 2

ELS ESTATS DE L’AIGUA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

Com heu pogut observar, durant el cicle de l’aigua, l’aigua passa per diferents estats: líquid, gasós i, en alguns casos, sòlid com la neu! Els processos que es donen en passar d’uns estats als altres reben un nom. A continuació, us adjunto una imatge de com s’anomenen els diferents canvis! Feixeu-vos en la direcció de les fletxes:

Per tant, quan escalfem trobem:

Fusió: pas de sòlid a líquid.
Evaporació: pas de líquid a gasós.

Quan refredem:

Condensació: pas de gasós a líquid.
Solidificació: pas de líquid a sòlid.

El cicle natural de l'aigua, GRUP 2

EL CICLE NATURAL DE L’AIGUA

Publicado el 21 enero, 2020 por Marta Poll

Com ja sabeu, l’aigua és un element indispensable al planeta Terra i per a la nostra existència. La trobem distribuïda en diferents llocs com en rius, llacs, mars, oceans, glaceres o aqüífers subterranis; i en diferents estats, sòlid, líquid i gasós. Tot i això, estigui on estigui, realitza un procés anomenat el cicle natural de l’aigua, on l’aigua de la naturalesa es troba en permanent canvi i circulació, mai està quieta, permetent:

El manteniment de la vida en el planeta Terra.
La variació del clima.
El nivell dels rius, llacs, mars i oceans.

Aquest cicle està format per diferents etapes:

El Sol escalfa l’aigua dels rius, els llacs, els mars i oceans, produint el que s’anomena l’evaporació. L’aigua en estat líquid es transforma en gasós, vapor d’aigua, i puja cap d’alt. (evaporació)
Quan aquesta aigua comença a pujar, la temperatura va disminuint i cada vegada fa més fred. Aquest vapor es condensa i es transforma en petites gotes d’aigua creant els núvols. (condensació)
Aquests núvols es van movent.
Aquestes gotetes tan petites que hi ha en els núvols es van agrupant i creen gotes de més pes, que cauen en forma de pluja, de neu o calamarsa, depenent de la temperatura del lloc. (precipitació)
Aquesta aigua que ha caigut a la superfície de la Terra, alguna va a parar directament als rius i oceans, i d’altra es filtra a través del sòl formant aqüífers o aigües subterrànies. Finalment, retornarà al mar. (infiltració)

Una vegada acabat aquest procés, torna a començar i l’aigua tornarà a passar per les tres fases: evaporació, condensació i precipitació.

A continuació, visualitzeu aquest vídeo que us explica el cicle natural de l’aigua.