La major part de la superfície terrestre està coberta d’aigua. Sí, sí, d’aigua i no de terra! A més, gairebé tota ella és salada, no dolça! Un 97% de l’aigua és salada i només un 3% és dolça. Però on trobem una o l’altre?
On trobem l’aigua dolça?
- Els rius, que són corrents d’aigua; i als llacs, que són masses d’aigua envoltades de terra.
- Al Pol Nord i al Pol Sud, i als cims de les muntanyes en forma de gel i de neu.
- Als núvols i a la boira.
- També hi ha aigua dolça acumulada sota el sòl que prové de la pluja i que penetra en el terreny (aqüífers)
La major part de l’aigua que utilitzem i consumim és d’origen subterrani.
On trobem l’aigua salada?
- Els oceans són grans masses d’aigua que separen els continents.
- Els mars són masses d’aigua més petites que els oceans.
L’aigua és un element vital per a la nostra existència, però, tot i això, com us podeu imaginar, no totes les persones del món hi tenim el mateix excés, sinó que, en aquests moments, el repartiment de l’aigua en el món és molt desigual:
- S’estima que només el 60% de la població mundial té accés a l’aigua potable, i els motius més importants són els costos econòmics, és a dir, els diners.
Com ja sabeu, l’aigua que agafem de la natura no ens la podem beure directament, sinó que ha de passar per un seguit de processos per poder netejar-la i fer-la consumible. Aquesta tecnologia dissenyada i utilitzada com la potabilització, la dessalinització i el transport, ens permeten generar, transportar i emmagatzemar aigua de qualitat a qualsevol part del món. Per aquest motiu, la seva limitació real és el preu de totes aquestes màquines i processos, fent que certs països pobres no puguin accedir.
Les regions amb menys accés a l’aigua potable són:
- Les illes del Pacífic, on un 48% de la població no té accés.
- L’Àfrica Subsahariana, on és un 42%.
- A l’Àsia oscil·la entre el 12% a l’Àsia occidental i fins a un 22% a l’Àsia oriental.
Per tant, uns 674 milions de persones en el món, és a dir, ⅔ parts de la població mundial, no disposen d’accés a l’aigua potable.
A més, cal tenir en compte que estem sobreexplotant els recursos superficials, com els rius i els llacs, i també s’estan esgotant a marxes forçades les reserves subterrànies, i és que la quantitat d’aigua que s’extreu dels aqüífers supera a la que es renova de manera natural. El cicle de l’aigua no dóna l’abast!
La classe de 3r 